●De les 350 enquestes estudiades podem observar que hi ha un nombre bastant elevat de seguidors que són homes; s’apropa al 70% (exactament 239 espectadors de 350) . Mentre que tan sols un mica més del 30% són dones.
● Sorprenentment, la sèrie Lost també té seguidors entre els més joves ; un 3% dels espectadors són menors de 15 anys.
Encara que la franja d’edat més abundant entre els seguidors de la sèrie, un 83% és entre els 15 i els 30 anys; concretament un 27% dels espectadors estant dins d’una franja d’edat de 15 a 20 anys, i un 56% dins de la franja entre els 20 i els 30 anys. A partir dels 30 anys el percentatge d’espectadors va disminuint; un 11% està entre els 30 i els 40 anys, i tant sols hi ha un 3% dels espectadors que sobrepassa els 40 anys.
● Van arribar enquestes d’espectadors de tot el món.
Com que dues de les tres webs on es va penjar l’enquesta eren espanyoles, un 61,43% de les enquestes rebudes van ser contestades per seguidors espanyols.
Aquestes dues pàgines, a l’ estar en idioma espanyol, van permetre que una quantitat bastant elevada de persones de Sudamèrica contribuïssin també a respondre l’enquesta. Un 34,86% de les enquestes respostes pertanyen a seguidors dels països de Sudamèrica: Argentina, Mèxic, Veneçuela, Perú, Xile, Bolívia, Uruguai, etc.
Pel que fa a la resta del món, tot i penjar l’enquesta en la pàgina web oficial de Lost a Regne Unit, la participació ha estat bastant baixa. Tan sols un 3,14% pertany a la resta d’europeus, mentre que probablement en el 0,57% restant hi podríem trobar algun americà que va respondre l’enquesta.
Pel que fa a les temporades visualitzades hi ha uniformitat entre tots els seguidors que han respost l’enquesta: tots ells han vist les cinc temporades que s’han emès de la sèrie, o estaven veient la cinquena, ja que quan es van penjar les enquestes la cinquena temporada s’estava emeten als Estats Units.
● Tant el mitjà de visualització de la sèrie com l’idioma en què aquesta es vista pels espectadors estan relacionats.
Si mirem el mitja pel qual els espectadors la miren podem observar que tan sols un 5% la miren per televisió i un 9% la miren per Internet “on time”, es a dir, al mateix moment de l’emissió. D’aquí podem deduir que un 14% la miren en versió original.
La gran quantitat d’espectadors que ho miren per Internet en temps diferit, ja sigui descarregant-se el capítol o mirant-lo “on-line”, la diferencia de temps serà tan sols d’unes hores. Aquestes hores són el temps necessari perquè alguns dels molts seguidors que ho hagin vist “on time” agafin el capítol i el subtitulin i un 83% dels espectadors ho puguin veure en versió original subtitulada en el seu idioma.
Tan sols el 2% dels espectadors poden esperar-se a veure-ho en versió doblada; per tant probablement miren la sèrie comprant-se els DVDs comercials de les diferents temporades.
Però hi ha un 11% d’espectadors que sí ho miren en DVD, encara que probablement un percentatge molt més elevat de seguidors compren igualment els DVDs, encara que ja hagin vist els episodis quan l’emissió d’Estats Units es porta a terme. D’aquí podem deduir que un percentatge elevat d’espectadors que miren la sèrie en DVD no ho fan en la versió doblada, sinó que també ho miren en versió original o subtitulada.
Comparant Espanya i Sudamèrica veiem una diferència clara:
Encara que a Espanya el percentatge d’espectadors que miren Lost en versió doblada és tan sols del 4% a Sudamèrica el percentatge és del 0%.
Això té bastant a veure amb el doblatge de cada país, ja que quan la sèrie s’emetia aquí a Espanya per Televisió Espanyola, a part del retard respecte a l’emissió americana, molts fans comentaven que no els agradava el doblatge i molts d’aquests passaven a veure la sèrie en versió original subtitulada, encara que no tinguessin grans coneixements d’anglès. El percentatge tan elevat d’espectadors que veuen la sèrie en versió original, ja sigui subtitulada o no, també té a veure amb la impossibilitat de tots aquests fans d’esperar, necessiten veure la sèrie al mateix temps que s’emet als Estats Units, ja que aquí a Espanya arriba amb un retard bastant important. I si tots els seguidors espanyols de la sèrie volen veure la cinquena temporada d’aquesta, Internet és l’únic mitjà per aconseguir-ho, ja que encara no ha sortit el DVD de la cinquena temporada.
Encara que el nivell d’anglès a Espanya, segons molts estudis, no sigui gaire satisfactori, la presència de les sèries americanes en els últims anys han fet que molts espanyols mirin sèries en anglès, probablement amb subtítols, però això no evita que l’àudio sigui en anglès original.
A Sudamèrica passa una cosa semblant, ja que sempre s’ha comentat que el doblatge sud-americà és bastant limitat. I si ens fixem en la majoria de subtitulacions de la sèrie en espanyol ens adonem que la majoria de fans que subtitulen la sèrie en castellà són de procedència sud-americana. Per tant, d’aquí també deriva l’elevat nivell d’anglès que tenen els sud-americans, segurament per la seva proximitat amb els Estats Units.i per mirar les pel•lícules en versió original i no doblades
Pel que fa a la resta d’Europa, la sèrie és mira generalment en versió original (91%) i un 9% dels espectadors europeus (entre els quals no hi figura Espanya) ho miren en versió original subtitulada.
● Es fa difícil d’establir quin personatge agrada més, ja que n’hi ha una gran varietat i molts d’ells poden resultar simpàtics als espectadors. D’altra banda els personatges han anat evolucionant molt durant les cinc temporades emeses, així que pot ser que un personatge passi de caure bé a caure malament o a l’inversa.
Això ho podem veure en el cas d’en Jack, que segons l’estudi realitzat ocupa el cinquè lloc dels personatges preferits. Probablement si aquesta enquesta hagués estat feta durant la primera temporada en Jack seria dels primers, ja que era el “bo” el “salvador”. Però aquest personatge ha anat evolucionant molt i això pot haver fet que els espectadors no li tinguin la mateixa simpatia, o bé que hagin canviat de personatge preferit segons la temporada i l’evolució.
En Rodrigo Sopeña i en Luis Piedrahita ens donen els seus arguments que justifiquen, segons ells, perquè les cinc primeres posicions les ocupen aquests personatges:
R.S: “Les seves contradiccions internes són molt importants. Per exemple, el fet que el més aventurer anés amb cadira de rodes, o que l’ estafador sigui el més noble. Això fa que els personatges siguin atractius i et vingui de gust saber més sobre les seves vides.”
L.P: “En Locke és misteriós, no saps si t’agrada o no, i necessites seguir veient més coses d’ell per decidir-te.
En Ben és un dolent intel•ligent, i no hi ha res millor que això.
En Jack és el protagonista, no és dels meus preferits però té valors, bones intencions i et cau bé perquè s’ha enamorat de la guapa a la que li agrada un “canalla”.
En Sawyer és el “canalla” del que s’enamora la guapa. Un dolent amb una part bona més gran que la perversa. Una víctima innocent de la vida.
En Desmond és un romàntic, que fa el que pot per no estar a la deriva, però hi està”
Si observem el gràfic podem veure que la primera noia més votada no apareix fins a la setena posició: la Kate, la “noia guapa”. Aquest fet pot semblar estrany, ja que es pot tendir a pensar que els homes seguidors de la sèrie votarien dones. Com que és un fet curiós que les dones siguin tan poc votades calia investigar-ho una mica més i els resultats obtinguts són aquests:
Curiosament, en el cas de tots els seguidors que han votat la Kate, un 52,63% d’aquests són dones; per tant la Kate ha estat votada més per dones que per homes. Per què passa això si es la “noia guapa” de la sèrie? Probablement per la seva poca estabilitat sentimental. No sap de qui està enamorada exactament i amb qui vol estar i, probablement, als homes no els agradaria ser un dels dos homes de la sèrie (en Jack o en Sawyer) que estan enamorats d’ella.
En el cas de la Juliet, la segona dona més votada, passa exactament al revés. Un 63,64% dels votants de la Juliet són homes. Si deduïm que la Kate no té estabilitat sentimental, la Juliet seria exactament el contrari, una dona que s’enamora realment i que ho dóna tot pel seu estimat.
● Quins aspectes de la sèrie troben més interessants els espectadors?
Veiem que n’hi ha dos que marquen una diferència clara respecte als altres: l’argument, ja que aquest podria englobar tots els aspectes de la sèrie en general i els recursos narratius de la sèrie, els flashbacks i els flashforwards. Com ja hem dit anteriorment l’ús d’aquests recursos marca una diferencia important respecte a altres sèries i amb aquest gràfic veiem que sí, que és un dels factors d’èxit de la sèrie.
Seguidament trobem la psicologia que tenen els personatges. Està clar que hi ha una gran varietat. Però, són prototips de persones amb les quals l’espectador es pot identificar? En Luis Piedrahita i en Rodrigo Sopeña opinen el següent:
R.S: “S’acosten més al tipus de personatges que actuarien com a nosaltres ens agradaria actuar si ens trobéssim en la mateixa situació. Els personatges estan tractats amb humanitat, no d’una forma burlesca o tòpica, per aquest motiu tenen una quota de veritat que simpatitza amb l’espectador.”
L.P: “Hi ha personatges amb els quals t’identifiques i d’altres amb els que t’agradaria identificar-te. Els guionistes han jugat amb les dues coses, està clar que la seva aposta és la d’uns personatges interessants.”
També són importants els aspectes científics que s’utilitzen a la sèrie i que l’envolten. Aquests cada cop són més abundants i aquestes explicacions científiques fan que sorgeixi un misteri que l’espectador necessita aclarir, entengui o no de ciència.
És normal que alguns espectadors facin notar que els actors també són molt importants, ja que una sèrie de televisió de les dimensions de Lost no tindria l’èxit que té sense uns bons actors per fer creïbles les situacions.
● Podem observar que per la seva estructura narrativa i sobretot per la quantitat d’aspectes científics, sobretot físics, que conté la sèrie, aquesta no pretén ser plana i simple.
Encara que en general la sèrie es pot seguir fàcilment és natural perdre’s alguns detalls relacionats amb el món científic, o en el fet que tots els aspectes estan relacionats i, per exemple, un detall dels primers capítols pot tenir una rellevància molt important al cap de 30 capítols.
I això és el que pensen els espectadors, que tot i que és pot seguir, sempre hi ha alguns detalls que es perden o que se n’havia oblidat la connexió.
● Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 89,14% busquen informació per Internet d’aspectes relacionats amb la sèrie.
Com diu en Rodrigo Sopeña: “Amb Lost han aconseguit un nou espectador, un espectador que no es conforma amb tant sols veure la sèrie a la televisió, sinó que busca informació complementària. Això ho han aconseguit plantejant molts misteris i resolent alguns d’aquests en diferents pàgines webs, generant noticies, etc. “
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 45,14% intenta esbrinar detalls de futures emissions, el que per Internet s’anomena “spoilers”, és a dir, saber algunes coses que passaran properament a la sèrie.
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 17,43% compra productes relacionats amb la sèrie. Encara que aquí no crec que es tingués en compte la compra dels DVDs de les temporades de la sèrie, sinó probablement el percentatge seria molt més elevat.
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 14,29% llegeix llibres i revistes relacionats amb la sèrie.
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 77,14% és fan o està inscrit en alguna pàgina web o fòrum sobre la sèrie.
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 25,70% tenen una teoria sobre el final de la sèrie. Si ens centrem en aquest aspecte podem observar el següent:
● Dels espectadors que són menors de 15 anys, un 30% té teories sobre com pot acabar la sèrie. Recordem també que el nombre d’espectadors de menys de 15 anys no és gaire elevat.
Dels espectadors entre 15 i 20 anys, un 19,79% té teories mentre que el 80,21% restant no en té.
Dels espectadors entre 20 i 30 anys, gairebé un 30% dels espectadors té una teoria sobre el final de la sèrie, tenint en compte que aquesta franja d’edat correspon a més de la meitat dels espectadors (un 56%), podríem dir que els espectadors entre 20 i 30 anys són els que tenen més teories.
A partir dels 30 anys el percentatge d’espectadors amb teoria va disminuint.
Gairebé totes les teories que han escrit els seguidors es repeteixen en més d’un espectador. Per exemple, molta gent creu que la sèrie acabarà de la mateixa manera com va començar, és a dir, amb l’accident d’avió i que tot es repeteix, com un bucle temporal.
Altres teories són que tots els personatges moren, o bé que tots es queden a viure a l’illa, o que aquesta desapareix o es destrueix.
D’altra gent té al cap una guerra per acabar la sèrie.
Però tots diuen que és molt difícil predir què és el que passarà al final de la sèrie, ja que en un sol capítol la sèrie pot patir un gir que ho canviï tot. Així que haurem d’esperar fins el 2010 per saber com acaba.
● Per finalitzar l’enquesta es demanava als seguidors que puntuessin la sèrie de l’1 al 10.
La nota més baixa és un 7 i la més alta un 10 (tot i els comentaris de molts fans que diuen que la puntuarien més alt si hi hagués una nota més alta).
La puntuació mitjana, doncs, pels seguidors de Lost que han contestat l’ enquesta és de 9,5 sobre 10.
● Sorprenentment, la sèrie Lost també té seguidors entre els més joves ; un 3% dels espectadors són menors de 15 anys.
Encara que la franja d’edat més abundant entre els seguidors de la sèrie, un 83% és entre els 15 i els 30 anys; concretament un 27% dels espectadors estant dins d’una franja d’edat de 15 a 20 anys, i un 56% dins de la franja entre els 20 i els 30 anys. A partir dels 30 anys el percentatge d’espectadors va disminuint; un 11% està entre els 30 i els 40 anys, i tant sols hi ha un 3% dels espectadors que sobrepassa els 40 anys.
● Van arribar enquestes d’espectadors de tot el món.
Com que dues de les tres webs on es va penjar l’enquesta eren espanyoles, un 61,43% de les enquestes rebudes van ser contestades per seguidors espanyols.
Aquestes dues pàgines, a l’ estar en idioma espanyol, van permetre que una quantitat bastant elevada de persones de Sudamèrica contribuïssin també a respondre l’enquesta. Un 34,86% de les enquestes respostes pertanyen a seguidors dels països de Sudamèrica: Argentina, Mèxic, Veneçuela, Perú, Xile, Bolívia, Uruguai, etc.
Pel que fa a la resta del món, tot i penjar l’enquesta en la pàgina web oficial de Lost a Regne Unit, la participació ha estat bastant baixa. Tan sols un 3,14% pertany a la resta d’europeus, mentre que probablement en el 0,57% restant hi podríem trobar algun americà que va respondre l’enquesta.
Pel que fa a les temporades visualitzades hi ha uniformitat entre tots els seguidors que han respost l’enquesta: tots ells han vist les cinc temporades que s’han emès de la sèrie, o estaven veient la cinquena, ja que quan es van penjar les enquestes la cinquena temporada s’estava emeten als Estats Units.
● Tant el mitjà de visualització de la sèrie com l’idioma en què aquesta es vista pels espectadors estan relacionats.
Si mirem el mitja pel qual els espectadors la miren podem observar que tan sols un 5% la miren per televisió i un 9% la miren per Internet “on time”, es a dir, al mateix moment de l’emissió. D’aquí podem deduir que un 14% la miren en versió original.
La gran quantitat d’espectadors que ho miren per Internet en temps diferit, ja sigui descarregant-se el capítol o mirant-lo “on-line”, la diferencia de temps serà tan sols d’unes hores. Aquestes hores són el temps necessari perquè alguns dels molts seguidors que ho hagin vist “on time” agafin el capítol i el subtitulin i un 83% dels espectadors ho puguin veure en versió original subtitulada en el seu idioma.
Tan sols el 2% dels espectadors poden esperar-se a veure-ho en versió doblada; per tant probablement miren la sèrie comprant-se els DVDs comercials de les diferents temporades.
Però hi ha un 11% d’espectadors que sí ho miren en DVD, encara que probablement un percentatge molt més elevat de seguidors compren igualment els DVDs, encara que ja hagin vist els episodis quan l’emissió d’Estats Units es porta a terme. D’aquí podem deduir que un percentatge elevat d’espectadors que miren la sèrie en DVD no ho fan en la versió doblada, sinó que també ho miren en versió original o subtitulada.
Comparant Espanya i Sudamèrica veiem una diferència clara:
Encara que a Espanya el percentatge d’espectadors que miren Lost en versió doblada és tan sols del 4% a Sudamèrica el percentatge és del 0%.
Això té bastant a veure amb el doblatge de cada país, ja que quan la sèrie s’emetia aquí a Espanya per Televisió Espanyola, a part del retard respecte a l’emissió americana, molts fans comentaven que no els agradava el doblatge i molts d’aquests passaven a veure la sèrie en versió original subtitulada, encara que no tinguessin grans coneixements d’anglès. El percentatge tan elevat d’espectadors que veuen la sèrie en versió original, ja sigui subtitulada o no, també té a veure amb la impossibilitat de tots aquests fans d’esperar, necessiten veure la sèrie al mateix temps que s’emet als Estats Units, ja que aquí a Espanya arriba amb un retard bastant important. I si tots els seguidors espanyols de la sèrie volen veure la cinquena temporada d’aquesta, Internet és l’únic mitjà per aconseguir-ho, ja que encara no ha sortit el DVD de la cinquena temporada.
Encara que el nivell d’anglès a Espanya, segons molts estudis, no sigui gaire satisfactori, la presència de les sèries americanes en els últims anys han fet que molts espanyols mirin sèries en anglès, probablement amb subtítols, però això no evita que l’àudio sigui en anglès original.
A Sudamèrica passa una cosa semblant, ja que sempre s’ha comentat que el doblatge sud-americà és bastant limitat. I si ens fixem en la majoria de subtitulacions de la sèrie en espanyol ens adonem que la majoria de fans que subtitulen la sèrie en castellà són de procedència sud-americana. Per tant, d’aquí també deriva l’elevat nivell d’anglès que tenen els sud-americans, segurament per la seva proximitat amb els Estats Units.i per mirar les pel•lícules en versió original i no doblades
Pel que fa a la resta d’Europa, la sèrie és mira generalment en versió original (91%) i un 9% dels espectadors europeus (entre els quals no hi figura Espanya) ho miren en versió original subtitulada.
● Es fa difícil d’establir quin personatge agrada més, ja que n’hi ha una gran varietat i molts d’ells poden resultar simpàtics als espectadors. D’altra banda els personatges han anat evolucionant molt durant les cinc temporades emeses, així que pot ser que un personatge passi de caure bé a caure malament o a l’inversa.
Això ho podem veure en el cas d’en Jack, que segons l’estudi realitzat ocupa el cinquè lloc dels personatges preferits. Probablement si aquesta enquesta hagués estat feta durant la primera temporada en Jack seria dels primers, ja que era el “bo” el “salvador”. Però aquest personatge ha anat evolucionant molt i això pot haver fet que els espectadors no li tinguin la mateixa simpatia, o bé que hagin canviat de personatge preferit segons la temporada i l’evolució.
En Rodrigo Sopeña i en Luis Piedrahita ens donen els seus arguments que justifiquen, segons ells, perquè les cinc primeres posicions les ocupen aquests personatges:
R.S: “Les seves contradiccions internes són molt importants. Per exemple, el fet que el més aventurer anés amb cadira de rodes, o que l’ estafador sigui el més noble. Això fa que els personatges siguin atractius i et vingui de gust saber més sobre les seves vides.”
L.P: “En Locke és misteriós, no saps si t’agrada o no, i necessites seguir veient més coses d’ell per decidir-te.
En Ben és un dolent intel•ligent, i no hi ha res millor que això.
En Jack és el protagonista, no és dels meus preferits però té valors, bones intencions i et cau bé perquè s’ha enamorat de la guapa a la que li agrada un “canalla”.
En Sawyer és el “canalla” del que s’enamora la guapa. Un dolent amb una part bona més gran que la perversa. Una víctima innocent de la vida.
En Desmond és un romàntic, que fa el que pot per no estar a la deriva, però hi està”
Si observem el gràfic podem veure que la primera noia més votada no apareix fins a la setena posició: la Kate, la “noia guapa”. Aquest fet pot semblar estrany, ja que es pot tendir a pensar que els homes seguidors de la sèrie votarien dones. Com que és un fet curiós que les dones siguin tan poc votades calia investigar-ho una mica més i els resultats obtinguts són aquests:
Curiosament, en el cas de tots els seguidors que han votat la Kate, un 52,63% d’aquests són dones; per tant la Kate ha estat votada més per dones que per homes. Per què passa això si es la “noia guapa” de la sèrie? Probablement per la seva poca estabilitat sentimental. No sap de qui està enamorada exactament i amb qui vol estar i, probablement, als homes no els agradaria ser un dels dos homes de la sèrie (en Jack o en Sawyer) que estan enamorats d’ella.
En el cas de la Juliet, la segona dona més votada, passa exactament al revés. Un 63,64% dels votants de la Juliet són homes. Si deduïm que la Kate no té estabilitat sentimental, la Juliet seria exactament el contrari, una dona que s’enamora realment i que ho dóna tot pel seu estimat.
● Quins aspectes de la sèrie troben més interessants els espectadors?
Veiem que n’hi ha dos que marquen una diferència clara respecte als altres: l’argument, ja que aquest podria englobar tots els aspectes de la sèrie en general i els recursos narratius de la sèrie, els flashbacks i els flashforwards. Com ja hem dit anteriorment l’ús d’aquests recursos marca una diferencia important respecte a altres sèries i amb aquest gràfic veiem que sí, que és un dels factors d’èxit de la sèrie.
Seguidament trobem la psicologia que tenen els personatges. Està clar que hi ha una gran varietat. Però, són prototips de persones amb les quals l’espectador es pot identificar? En Luis Piedrahita i en Rodrigo Sopeña opinen el següent:
R.S: “S’acosten més al tipus de personatges que actuarien com a nosaltres ens agradaria actuar si ens trobéssim en la mateixa situació. Els personatges estan tractats amb humanitat, no d’una forma burlesca o tòpica, per aquest motiu tenen una quota de veritat que simpatitza amb l’espectador.”
L.P: “Hi ha personatges amb els quals t’identifiques i d’altres amb els que t’agradaria identificar-te. Els guionistes han jugat amb les dues coses, està clar que la seva aposta és la d’uns personatges interessants.”
També són importants els aspectes científics que s’utilitzen a la sèrie i que l’envolten. Aquests cada cop són més abundants i aquestes explicacions científiques fan que sorgeixi un misteri que l’espectador necessita aclarir, entengui o no de ciència.
És normal que alguns espectadors facin notar que els actors també són molt importants, ja que una sèrie de televisió de les dimensions de Lost no tindria l’èxit que té sense uns bons actors per fer creïbles les situacions.
● Podem observar que per la seva estructura narrativa i sobretot per la quantitat d’aspectes científics, sobretot físics, que conté la sèrie, aquesta no pretén ser plana i simple.
Encara que en general la sèrie es pot seguir fàcilment és natural perdre’s alguns detalls relacionats amb el món científic, o en el fet que tots els aspectes estan relacionats i, per exemple, un detall dels primers capítols pot tenir una rellevància molt important al cap de 30 capítols.
I això és el que pensen els espectadors, que tot i que és pot seguir, sempre hi ha alguns detalls que es perden o que se n’havia oblidat la connexió.
● Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 89,14% busquen informació per Internet d’aspectes relacionats amb la sèrie.
Com diu en Rodrigo Sopeña: “Amb Lost han aconseguit un nou espectador, un espectador que no es conforma amb tant sols veure la sèrie a la televisió, sinó que busca informació complementària. Això ho han aconseguit plantejant molts misteris i resolent alguns d’aquests en diferents pàgines webs, generant noticies, etc. “
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 45,14% intenta esbrinar detalls de futures emissions, el que per Internet s’anomena “spoilers”, és a dir, saber algunes coses que passaran properament a la sèrie.
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 17,43% compra productes relacionats amb la sèrie. Encara que aquí no crec que es tingués en compte la compra dels DVDs de les temporades de la sèrie, sinó probablement el percentatge seria molt més elevat.
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 14,29% llegeix llibres i revistes relacionats amb la sèrie.
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 77,14% és fan o està inscrit en alguna pàgina web o fòrum sobre la sèrie.
Del 100% dels espectadors que miren la sèrie, un 25,70% tenen una teoria sobre el final de la sèrie. Si ens centrem en aquest aspecte podem observar el següent:
● Dels espectadors que són menors de 15 anys, un 30% té teories sobre com pot acabar la sèrie. Recordem també que el nombre d’espectadors de menys de 15 anys no és gaire elevat.
Dels espectadors entre 15 i 20 anys, un 19,79% té teories mentre que el 80,21% restant no en té.
Dels espectadors entre 20 i 30 anys, gairebé un 30% dels espectadors té una teoria sobre el final de la sèrie, tenint en compte que aquesta franja d’edat correspon a més de la meitat dels espectadors (un 56%), podríem dir que els espectadors entre 20 i 30 anys són els que tenen més teories.
A partir dels 30 anys el percentatge d’espectadors amb teoria va disminuint.
Gairebé totes les teories que han escrit els seguidors es repeteixen en més d’un espectador. Per exemple, molta gent creu que la sèrie acabarà de la mateixa manera com va començar, és a dir, amb l’accident d’avió i que tot es repeteix, com un bucle temporal.
Altres teories són que tots els personatges moren, o bé que tots es queden a viure a l’illa, o que aquesta desapareix o es destrueix.
D’altra gent té al cap una guerra per acabar la sèrie.
Però tots diuen que és molt difícil predir què és el que passarà al final de la sèrie, ja que en un sol capítol la sèrie pot patir un gir que ho canviï tot. Així que haurem d’esperar fins el 2010 per saber com acaba.
● Per finalitzar l’enquesta es demanava als seguidors que puntuessin la sèrie de l’1 al 10.
La nota més baixa és un 7 i la més alta un 10 (tot i els comentaris de molts fans que diuen que la puntuarien més alt si hi hagués una nota més alta).
La puntuació mitjana, doncs, pels seguidors de Lost que han contestat l’ enquesta és de 9,5 sobre 10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada